“SOY CUBA” de Mikhail Kalatozov

Al cinema Verdi del barri de Gràcia, podem veure durant alguns dies, el film “SOY CUBA” del director soviètic Mikhail Kalatozov. Filmada al 1964, cinc anys despres de l’entrada dels barbuts a L’Habana, fou una de les primeres iniciatives culturals del govern revolucionari de Fidel Castro i una de les primeres col.laboracions entre el recentment creat ICAIC i els estudis Mosfilms de l’URSS.

A partir de quatre histories personals i interrelacionades, SOY CUBA descriu la lenta evolució de Cuba, del regim de Batista a la revolució de Fidel.
Són quatre narracions molt poètiques (no en va, el director va encarregar el guió a dos joves poetes, el rus Yevgeny Yevtushenko i al cubà Enrique Pineda Barnet) que reforçan l’ideal comunista i revolucionari contra l’opressió capitalista.

Durant aquests episodis, Cuba s’allibera de les seves dependèncias polítiques per reafirmar la seva identitat, singular i independent, amb les seves contradiccions, esperances i l’ansia de llibertat i transformacio social.

Per situar breument el contexte històric on es mou el film, Cuba obte la seva independència al 1901, convertint-se posteriorment en un protectorat dels Estats Units. Fins als anys 50, l’imperalisme yanqui va fent la seva taca explotadora i expoliadora fins que a l’any 1952 Batista arriba a president de la republica i convertin l’illa en una de les dictadures mes cruels i assessines de les que ha donat Centroamérica i la Republica de Cuba en un estat sense estrella dels Estats Units.

El 26 de juliol de 1953, l’advocat Fidel Castro junt amb 150 joves militants, pren a l’assalt la casserna de Moncada, a Santiago de Cuba. Fracasa y es comdemnat junt al seu germa Raul a 15 anys de presó. Gràcies a l’amnistia del 56, Fidel i els altres surten en llibertat, declarant la guerra total a la dictadura de Batista. L’història de la pel.lícula es situa en els últims dies del régim, en el moment en que la resistència s’extén per tot el pais i obliga al dictador a fugir al gener del 59.

Altres titols de la seva filmografia son entre d’altres: “Obriu els ulls” (1928), el seu primer film. “Coratje” (1939). “Els invencibles” (1943). “El complot dels comdemnats” (1950). “Quan passen les cigonyes” (1958) amb la que va guanyar la Palma d’Or del festival de Cannes. “La tienda roja” (1971) la seva ultima producció.

Kalatozov, mora al 1973 després d’una llarga enfermetat. El més curiós i anecdòtic de “SOY CUBA”, és que va ser prohibida als cinemes americans durant la guerra freda i oblidada a Cuba per la seva representació inexacta de la nova societat cubana. La pel.lícula va caure en l’oblit i 30 anys mes tard, en 1992, va ser redescoberta i aclamada al Festival de Telluride i al 1993, va rebre dos premis al Festival Internacional de San Francisco. Francis Ford Coppola i Martin Scorsese, els seus descubridors (amb aquest dos noms podem fer-nos una idea de la seva qualitat cinematogràfica i de las grans aportacions técniques i de direcció que va aportar Kalatozov,...deixarem aquests tipus de comentaris per tècnics i experts en cinema que no es el cas del CAPITÀ), van unir esforços i diners per la seva distribució a Amèrica.

Amb tot aixó, només podem dir-vos:
ANEU A VEURE-LA I DISFRUTEU DEL SEU BLANC I NEGRE SENTIMENTAL I REVOLUCIONARI.

Un comentari per l’espai FESTA SI, LLUITA TAMBE!!......del Capita

El Capità.

Recordeu: dj El Capità el 22 d'Abril al Casal Independentista del Poblenou A.P. OCTUBRE a la festa cubana en commemoració del "26 de julio".