El dia 23 de març, farà ja 6 mesos del vil assassinat de Filiberto Ojeda Rios en mans del FBI. Des del
Comité Filiberto Ojeda, volem donar a conèixer i recordar els fets d’aquest crim d’estat i de la guerra bruta que portan a terme els aparells repressius de EE.UU a l’illa de Puerto Rico.
El 23 de setembre a la localitat de Hormiguero, l’FBI assassina el dirigent independentista porto-riqueny quan intentaven “detenir-lo” o directement eliminar-lo. Un centenar d’agents feredals vingunts des de el continent, envolten la casa on estava refugiat Ojeda. Després d’un llarg setge de varis dies i un intens tiroteig, Ojeda repeleeix l’agressió fins exahurir la seva munició. En un moment de l’acció, un franctirador el fereix de poca gravetat. La bala li atravesà el cos i li surtí per l’esquena. Sense donar-li asisstència médica, l’FBI es quedà a l’espera per entrar a la casa (segons ells per motius de seguretat) fins que morí dessagnat. Tot seguit detenenien a la seva companya Elma Beatriz Rosado i segrestaven el cadàver del dirigent Machetero. Els forenses porto-riquenys certifiquen que va morir dessagnat per culpa de les 20 hores que el van tenir sota control i encerclat després del tiroteig.
La trajectoria revolucionaria de Filiberto Ojeda Rios comença a la dècada dels seixanta, quan s'envà a viure a Cuba amb la seva familia. On s’especula que va rebre una ensenyança militar dels cossos de l’inteligència i espionatge cubans, amb els que posteriorment col.labrorà. A finals d’aquesta època i després de destacar com a músic i trompetista a la llegendaria i mítica orquestra salsera Sonora Ponceña, fundà en el any 1967 el
Movimiento Independentista Revolucionario Armado (MIRA). Al final d’una actuació amb l’orquestra a principi dels anys setanta, desapàreix i sobreviu en la clandestinitat, canviant la guitarra, la trompeta i la seva professió de músic pel fusell. Amb la convicció de que la lluita armada seria el camí per l’independència de Puerto Rico.
Al MIRA, se li atribueixen decenes d’atacs amb explosius contra instalacions militars ianquis, federals, comercials i del govern colonial, tant a Puerto Rico com a els mateixos Estats Units.
En els setenta, es van registrar decenes d’actuacions amb bombes i sobre tot, diversos robatoris a institucions financeres i furgons blindats com a part d’un pla de recuperacions econòmiques, dirigits a cubrir les despeses de la lluïta revolucionària armada. El 26 de juliol de 1976 casualmet (20 anys abans Fidel Castro comandava l’asSalt al Cuartel de Moncada), els grups armats sota el comandament d’Ojeda Rios asumían el nom
d’Ejercito Popular Boricua, mes conegut popularment com a
Macheteros. També s’integrarien en el grup altres membres d’escamots armats dels seixanta, com els del
Comando Armado de Liberación (CAL) i el
MIRA.
De les més de 100 accions que se li atribueixen a Ojeda Rios al llarg dels anys sota diversos grups armats, la més notoria per la magnitut i per l’impecable rigurositat militar, van esser: l’ajusticiament de dos infants de la marina en la base militar de Sabana Seca el 1979, la destruccio el 1981 d’onze aeronaus de la Guardia Nacional Aerea i el robatori a mà armada de 7,2 milions de dolars d’un camió blindat de la companyia de transport
Wells Fargo a l’any 1983. Ojeda va destinar els diners per subvencionar la lluita armada i va repartir una gran part d’aquests entre les gents més desafavorides dels barris marginals de Puerto Rico. Dos anys després de l’operació
Wells Fargo, el líder dels
Macheteros va esser arrestat en un apartament de
Luquillo després de batir-se a trets amb els agents feredals.
Ingressat a la pressó de Nova York el 23 de setembre de 1988, en el 120é aniversari del Grito de Lares, es llegéix un missatge enviat per Filiberto Ojeda en el que s’autoproclama fundador del Macheteros i afirma que moriria com a tal
“fins el dia que tots aconsegueixin conquerir la victòria i la llibertat plena”.
El 1988 fou lliberat sota fiança amb un grillet amarrat a una de les cames després d’estar tres anys a la pressó en espera de judici. En el 1989, Ojeda Rios exercí la seva defensa en un judici a la Corte Federal a Puerto Rico, per l’agressió a un agent federal durant el seu arrest a Luquillo. Un jurat popular el va absoldre provant la seva teoria de que ell sols defensava la seva vida d’un assessinat inminet per part dels apareéis repressius de l’estat Filiberto Ojeda era desde feia temps una figura estelar, molt estimada pel poble, considerat el patriota per excel·lència, heroi nacional i una llegenda dins del moviment independentista porto-riqueny.
El 23 de setembre de 1990, el director del periodico
Claridad, Manolo Coss, va trobar a les portes de les oficines del setmanari un sobre amb el grillet d’Ojeda Rios a dins i un missatge des de la nova clandestinitat, la figura del revolucionari encara s’elevà més, deixan atònits a tots els porto-riquenys i a les poderoses autoritats estadounidenques.Es condemnat per l’assalt al furgo de la Wells Fargo a 55 anys de presó. Durant més d’una decada va estar en la llista dels més buscats per L’FBI fins arribar a donar una recompensa de 500.000 $ a l’any 1999.
Es sap que el dirigent de
l’Ejercito Popular Boricua passà gran part dels 15 anys de clandestinitat dins de l’illa (Puerto Rico es apròximadament una illa de 80 x 60 km2) organitzant i exhortant als dirigents del moviment independentista a treballar units contra l’enèmic comú i a favor de l’independència de Puerto Rico. Mai a renunciar a la seva postura de lluita armada com a una eina més en el procés de ruptura. En l’últim dia de la seva vida, mentres centenars de persones escoltaven el seu missatge d’unitat patriòtica en la tribuna de la Plaza de la Revolución en commemoració del 137 aniversari del “
Grito de Lares”, l’enèmic de tots els porto-riquenys l’encerclava a distància i el massacrava.Ningú, ni tan sols ell, hauria imaginat que aquesta difícil unitat a la que aspirava, pendria vida tans sols unes hores després, davant el bassament de la seva propia sang.
A les cinc de la tarda del 23 de setembre del 2005, milers d’homes i dones ploraven, odiaven i s’enorgullien, sense tenir l’informació sobre l’operatiu que acabaria amb la vida de Filiberto. Desde els primers avisos d’alerta, els seus compatriotas, companys i amics sabien, amb absoluta certesa, que
FILIBERTO OJEDA moriria d’enpeu i amb les seves armes a la mà!
Volem retre el nostre més gran homenatge a aquest guerriller i músic.
NI OBLIT NI PERDO!!VISCA PUERTO RICO LLIURE I SOCIALISTA!! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS INTERNACIONALISTES!!
GRITO DE LARES fou un frustrat intent de declarar l’independència de Puerto Rico del govern d’España. Un grup d’uns 400 insurrectes mal armats de diverses races i classes socials, van aconseguir pendre la ciutat de Lares el 23 de setembre de 1868, declarant la Republica de Puerto Rico establint així un govern revolucionari.La sospitosa mort d’un dirigent de la revolta a Chile quan anava a buscar suport per l’insurrecció. Uns quants problemes logístics anteriors a la
Republica Dominicana pel bloqueig, en la compra d’armes i material de guerra d’un vaixell per part del govern espanyol. La detenció d’un membre del Comité Revolucionari i el fet d’aconseguir informació compromesa per altres dirigents, van fer que tinguessin que adelantar la data de la revolea. Després d’un parell d’assalts a altres ciutats, van ésser derrotats per l’exèrcit espanyol, acabant així amb la revolta i l’empressonament dels seus i seves participants.
- El Capità: Recordeu compares... festa sí, lluita també!!
(COMITÉ BARCELONÍ FILIBERTO OJEDA - VIVA PUERTO RICO LIBRE!!)
Tot seguit us donem a conèixer el videoclip d'aquesta banda/col·lectiu de hip-hop de Marsella (França), liderada per la cantant KENY ARKANA.
