"Ningú és neutral en un tren en marxa" afirma l'historiador nord-americà Howard Zinn. I un dels trens que avui en dia circulen a tota marxa és el de la cultura, malgrat els peatges del passat que encara avui alguns semblen interessats en mantenir com a llasts d’aquest tren. Mentre Teddy Bautista o Luis Cobos i el lobby de la SGAE s'empenyen en criminalitzar la lliure circulació de creacions, altra gent, com per exemple el valencians Ki sap no dubten en penjar els seus treballs a la xarxa, permetent la descàrrega lliure dels seus discos fins i tot abans d’eixir al mercat. I no els ha anat gaire malament: del seu anterior treball, "10 Tone", ja s'han fet tres edicions en CD. I amb el darrer treball tornen a repetir fòrmula: Copyleft.
El Copyleft, descriu un moviment i un ideari que promou la flexibilització dels drets d'autor i el copyright, tot i que d’igual manera que aquests, cerca també protegir l’autoria. El terme Copyleft s'associa a un conjunt de llicències que, aplicades a creacions com el programari i obres artístiques, permet que aquestes obres siguen copiades i redistribuïdes lliurement. El Copyleft neix en el món de la programació, concretament en el del sofware lliure, àmbit en el qual el copyleft constitueix un mètode per fer que un programa de programari lliure es mantinga sempre lliure, obligant que totes les modificacions i versions esteses del programa siguen també programari lliure, garantint així les llibertats dels usuaris. De la mateixa forma aquesta idea s’ha acabat aplicant a altres formes de creació dels nostres dies com la música, la literatura, la fotografia, video, etc.
Com s'indica des de la Wikipedia, "com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada puga fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seues versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright". En aquesta línia, trobem un destacable exemple de copyleft en el cas de les llicències Creative Commons que des ja fa algun temps venen utilitzant-se a diferents camps: des d’editorials com Traficantes de Sueños, Virus o Acuarela, a grups musicals com La Vaca Güano, Fly Shit o segells com Musik Herria, passant per periòdics com el Diagonal o webs com les de la xarxa Indymedia.
Què és Creative commons?
Creative Commons (CC) sorgeix l’any 2001 de la mà de Lawrence Lessig, com una organització sense afany de lucre. Establerta a Massachusets i amb seu a la Stanford Law School, des del seu inici ha centrat la seua tasca a reduir les barreres legals per compartir i afavorir la circulació de materials creatius i/o investigadors. Des de CC “s’ha treballat per crear tota una sèrie de llicències, amb diferents configuracions o principis com ara el dret de l'autor original a donar llibertat per a citar la seua obra, reproduir-la, crear-ne obres derivades, oferir-lo públicament; i amb diferents restriccions com no permetre l'ús comercial o respetar l'autoria original.” Ara bé, que quede clar: des de CC no s’està en contra dels drets d’autor, sinó que només es lluita per afavorir la circulació d’idees sense peatges. En definitiva, les llicències CC el que cerquen es respectar i garantir el reconeixement de l’autoria, sense que l’obra (musical, literària, informàtica, científica,...) haja d’estar sotmesa a paranys econòmics o elitistes.
Tot i que des d’un principi les llicències CC van néixer adaptades al sistema legal nord-americà, trobem com aviat han estat progressivament adaptades als sistemes legislatius d’altres països. Fa poc més d’un any, des de l’1 d’octubre del 2004, les llicències CC es troben ja adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual de l'Estat Espanyol, gràcies a la tasca desenvolupada pel grup de Creative Commons Catalunya, vinculat a la Universitat de Barcelona. A l’actualitat, altres grups treballen desinteressadament per l’adaptació de les llicències CC als sistemes legislatius de països com Argentina, Irlanda, Veneçuela o Ghana entre d’altres.
Treure una llicència CC
Si tens un llibre per editar, o has enregistrat un disc amb el teu grup, treure una llicència CC no resulta gens difícil. És totalment gratuït i només has d’entrar a la web de CC (
cat.creativecommons.org, en català), i omplir un formulari adaptant la llicència a la teua obra i els teus interessos respecte aquesta. En funció de les preferències que es tinga a l'hora d'atorgar drets i posar condicions sobre l'obra, es poden escollir diferents tipus de llicència: Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament sempre que se'n reconega l'autoria; No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poden ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament mentre el seu ús no siga comercial; Sense Obres Derivades (No Derivate Works): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament però no es pot utilitzar per generar una obra derivada; Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quede subjecta a la mateixa llicència que el material original. A partir d’aquestes quatre condicions, combinades de diferent manera, ens trobem amb sis models diferents de llicències CC de les que alguna, a ben segur es pot adaptar a la vostra creació. Un cop s’han triat les opcions adients, es genera un document amb tres versions: una, en llenguatge jurídic, una altra, en un llenguatge comprensible per tothom, i una tercera en html, de manera que en cas d’incloure-la en un lloc web, facilita la tasca de qui busque continguts amb aquesta llicència en els cercadors, a part d'informar a la persona usuària. Altra cosa que cal tenir en compte com a creador, és que les llicències CC no substitueixen el Registre de la Propietat Intel·lectual, de fet, poden ser compatibles.
Iniciatives CC
Arran de l'experiència de les CC han començat a eixir iniciatives més específiques que treballen i desenvolupen les possibilitats de les llicències CC a camps com la música o la ciència. Així, per exemple, surt el Projecte Freesound, “una comunitat en línia que ofereix una plataforma estable perquè músics, artistes sonors, investigadors i altres interessats puguen intercanviar sons d’una manera lliure i gratuïta.” En contrast amb l’enfocament de la indústria musical que s’entossudeix a controlar la propietat intel-lectual, Freesound busca donar un suport continuat a l’intercanvi legal i obert de material sonor. Tots els sons cedits pels membres de la comunitat estan públicament disponibles sota la llicència CC la qual permet pràcticament qualsevol ús dels sons de manera gratuïta sempre i quan l’origen del so sigui explícitament reconegut. I relacionat amb el món de la música, també està Creative Commons Mixter, un espai a la xarxa on les i els músics poden intercanviar les seues creacions, penjar o descarregar temes per transformar-los, remesclar-los o adaptar-los a noves interpretacions, tot i sempre amb llicències CC. Ara bé, no deixa de ser curiós i contradictori observar com bandes que treuen treballs sota llicències restrictives, alhora estan penjant creacions en CC Mixter, com seria el cas de Public Enemy, o Beastie Boys.
Altra iniciativa, centrada al món de la ciència i sorgida aquest mateix any, és Science Commons. El seu objectiu és animar la innovació científica facilitant als cientifics, universitats i empreses la consulta de bibliografia, dades i altres propietats intel·lectuals científiques, així com, compartir el coneixement amb els altres.
Més informació:
Creative Commons Catalunya:
cat.creativecommons.orgCreative Commons:
creativecommons.orgCultura Lliure:
www.culturalliure.orgProjecte Freesound
freesound.iua.upf.eduCCMixter:
ccmixter.orgScience Commons
science.creativecommons.orgMúsica Libre:
www.musicalibre.infoArticle realitzat per membres de la distribuïdora alternativa
Comú, de Castelló, pel periòdic quinzenal L'Avanç.
